Aigues Encantades Argumentative Essay


  • Index

  • Autor vida i obra (La vida en l'obra).

  • Aigües encantades i la seva época.

  • Societat i individu.

  • Ciencia versus superstició

  • Regeneracionisme

  • Personatges. Caracterització i funció.

  • Breu resum de l'acció. Descripció del marc espacial i temporal. Parts

  • Temas i temes de l'obra.

  • Conclusió i opinió personal.


  • 1. Vida i Obra de Joan Puig i Ferreter

    (La Selva del Camp 1882 - París 1956). D'origen familiar irregular i formació autodidàctica, de molt jove s'integrà en el cercle literari reusenc de J. Aladern. Es traslladà a Barcelona el 1901 on inicià el estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s'introduïa en el modernisme triomfant d'aquells anys, en el sector negre y anarquitzant. El 1903 viatjà per França, d'on extrauria una densa experiencia, repetidament utilitzada en la seva obra. Aquesta s'inica amb Diàlegs dramàtics (1904), completats per Diàlegs imaginaris (1906), que preludien la seva obra teatral, desenvolupada en dues etapes. En la primera destaca la influència dels autors escandinaus i russos, i es resol en drames de passions, expressades a través d'un llenguatge agosarat. En són característics: La dama alegre (1904), Arrels mortes (1906), Aigües encantades (1908), La dama enamorada (1908), Drama d'humils (1909), El gran Aleix (1911) i La dolça Agnès (1914). Les idees teatrals d'aquest periode es contenen a L'art dramàtica i la vida (1908). La crisi d'aquest anys obligà a un replanteig, en un intent d'acostar-se a les noves tendècies de l'”alta comedia”. Son exemples d'aquesta segona etapa: La senyora Isabel (1917), Si n'era una minyona…(1918), El gran enlluernament (1919), La dama de l'amor feréstec (1921), L'escola dels promesos (1922) i Un home genial (1923). Novament en crisi, es dedicà a la narrativa, que ja havía inciat amb La novela d'Esther (1918). Els primers intents, L'home que tenia més d'una vida (1924) i Les facècies de l'amor (1925), culminen en Els tres al·lucinats (1926), caracteritzats ja pels trets principals de la seva narrativa: psicologisme, materials autobiogràfics, individualisme, que el mantenen apartat dels corrents noucentistes. Seguiran Servitud (1927), reflex de la seva experiència periodística, Una mica d'amor (1927) i Vida interior d'un escriptor (1928), a cavall entre la novel·la, les memòries i l'assaig. Director de la “Biblioteca A tot vent”, hi edità El cercle màgic (1929), que obtingué el Premi Crexells. En aquest període col·laborà a “La Publicitat”, “L'horitzó”, “ El Diluvio” i “La Campana de Gràcia”, que diriguí des del 1932. La seva dedicació a la política, dins Esquerra Republicana de Catalunya, per la qual fou diputat a les corts i al Parlament de Catalunya, l'allunyà de les lletres, que reprengué el 1934 amb Camins de França, la seva obra mestra i Ón són els pobres?. Dos anys després publicà la novel·la La farsa i la quimera i el drama Anna darrera de la cortina. Per l'agost del 1936 fou nomenat conseller d'assitència social, càrrec que ocupà poc temps. Enviat a París com a pagador de la Generalitat, en aquesta gestió fou convertit en el centre d'un escàndol, que el marginaría després del mon dels exiliats. A partir del 1938 i fins la seva mort escriví el vast cicle novel·lístic El pelegrí apassionat, en dotze volums (edició 1952-1977), on abocà tota la seva experiència personal, tot reprenent part de la seva producció anterior, en un intent desigual i sense precedents de síntesi, justificació i alliberament. També escriví centenars de poemes i el dietari Ressonàncies, redactat en 1942-1952. En els seus darrers anys, amb la salut molt malmesa, es dedicà a la correció i l'edició del cicle, a les Edicions Proa, represes a Perpinyà sota el seu patrocini. Fou ministre de justícia del govern republicà a l'exili (1952-54).

    2. Aigües encantades i la seva època

    Aquesta obra está ambientada a principis del segle XX on encara es creia més en la superstició que en la própia ciencia, els intents per modernitzar-se eran quasi inutils ja que la gent rebutjava els nous corrents i es refugiava en la esglesia i el sant poder de deu per protegir-los.

  • Societat i individu

  • L'aparició d'aquest moviment s'explica en part per la situació de canvi de la societat catalana de l'últim quart de segle XIX. La industrialització de Catalunya, comportà yun seguit de transformacions que afectaren tota l'estructura social. La burgesia va començar a modernitzar-se. En l'aspecte artístic, un grup d'intel·lectuals sorgit de les files de la burgesia s'enfrontà críticament a la seva pròpia classe, reclamà un lloc dirigent en la cultura i propugnà una modernització total i profunda de Catalunya que la tragués del seu endarreriment en relació a Europa.

    Aquesta actitud dels intel·lectuals s'havia de traduir en una sèrie de tensions amb la societat burgesa, la qual era acusada d'inoperància i de desinterès.

    La ruptura modernista dels anys 90, que de fet ja es venia covant des dels nays anteriors, es produí perquè l'època era de crisi. La Restauració Borbònica es consolidà gràcies al pacte entre els latifundistes peninsulars de l'interior i els burgesos de la perifèria. Fou una època de calma i d'estabilització, en la qual s'afermà la Revolució Industrial. L'entesa entre les dues parts fou possible perquè:

    • L'intelectual procedía de la burgesia o hi estava vinculat.

    • Aquest intelectual estava compromès amb el moviment de la Renaixença i necesitava ajut i èxit.

    • La burgesia, al seu torn, necessitava l'intel·lectual per a crear estats d'opinió.

    Vers el 1890, els intel·lectuals ja havien consolidat la Renaixença i els burguesos, la Revolució Industrial. En aquest moment, un conjunt de crisis sotraguejaren Catalunya. D'una banda, la del camp (la fil·loxera) i la seva industrialització, que comportaren un èxode cap a les ciutats i l'aparició d'un subproletariat inadaptat. De l'altra, una forta crisi financiera agreuada per les guerres colonials, que provocà una disminució social i política.

    Al costat d'aquests fets hi hagué la crisi de confiança en el progrés científic i tècnic que aleshores envaïa Europa i que comportà la pèrdua de confiança en el factor raó.

    Tot plegat portà en els anys 90 a la ruptura i a l'enfrontament entre els intel·lectuals i la societat burgesa. Aquesta rebutjà el nou art i l'artista en sortí malparat. Aleshores es refugià en l'art i sovint caigué en la bohèmia.

  • Ciencia versus superstició

  • En aquesta època el autors regeneracionistes intentaven fer triunfar la rao per damunt de la superstició produïda per una religió monoteista que marcava unes pautes fixes que havien de estar seguides pels fidels, la religió en aquest corrent era vista com un enderrariment ja que mitjançant la ciencia s'arribava a la raó.

    Aquest tipus de novel·la es planteja mitjançant un personatje que es tractat com un heroí que intentará fer triunfar la rao per damunt de la religió normalment s'enfronta amb grans masses de gent; aquesta gent es presentada com pagesía que no ha sortit mai del seu poble i té els ulls tancats a altres corrents ideológics gràcies a la forta pressió exercida per els personatges de la vida política i eclesiàstica de aquest poble, que no admeteixen gent amb ideals d'anarquía o simplement renovadors, tot i que poguin tenir la solució per els seus problemes, ja que la solució es trobava en deixar de costat la religió i utilitzar elements de la própia natura per fer la vida més fàcil. La qual cosa podía fer al poble donar-se compte de que la religió no es tot en aquesta vida.

    c) Regeneracionisme

    Els integrants d'aquest grup foren coneguts també amb els noms de voluntaristes i vitalistes. Adoptaren una actitud d'atac a l'estructura políticoeconòmica de la burgesia, s'enfrontaren a la Restauració borbònica i a la monarquía i criticaren Espanya i Catalunya.

    Pel que fa a Catalunya s'oposaren sobretot al conservadorisme de la burgesia. Proposaren que el nostre país s'havia d'obrir a una línia de progés europeu per, a partir d'aquí, regerar-lo i revitalitzar-lo moralment i culturalment.

    Tractaren de compaginar una actitud cosmopolita (d'obertura a Europa) amb una de nacionalista: un cop els corrents europeus haguessin entrat a Catalunya, aquesta podría ser alguna cosa a Europa. La solució no es trobava, però, en les masses populars, sinò en l'individu que era l'element que la societat burgesa destruïa, ja que amb la seva iniciativa posava en perill les estructures d'aquesta societat. Per això, propugnaren l'exaltació de la voluntat i defensaren l'individualisme de l'artista.

    3. Personatges. Caracterització i funció.

    Cecilia: Es la filla d'Amat i de Juliana, desde petita va viure amb els seus pares, Cecilia i Amat, però va a anar a la capital a continuar els seus estudis, allí es va donar compte com la creença en un deu podía tapar els ulls a la gent i evitar que veiesin que en realitat la ciencia podía triunfar sobre la rao. Aquesta noia està tota l'obra enfrentada amb el Mossèn, el seu pare i la seva mare pels seus ideals. Al final de l'obra Cecilia fa veure a la seva mare que las idees tradicionalistes deixan a la dona quasi sense drets respecte l'home, les idees contradictories respecte a les del seu pare faran que aquesta fugui de la seva casa.

    Vergés: Es el mestre del poble, desde el principi comparteix les mateixes idees q la Cecilia, aquest intenta fer canviar d'opinió a Cecila respecte als seus pares però a la vegada la dona recolç a l'hora de posar els seus pensaments i sentiments al descobert, al final de la novel·la Vergés demostra un afecte per la Cecilia però aquesta no veu el seu lloc en aquest poble.

    Pere Amat: És el pare de Cecilia, la seves creences están al voltant de deu y de l'esglesia, creu que la seva filla ha estat maleïda ja que al tornar de la capital tot el que ell l'havía incultat havía desaparegut, està totalment en contra amb les teoríes que el foraster intenta demostrar al poble per acavar amb la sequera.

    Juliana: És la mare de Cecilia intenta canviar els pensaments de la seva filla però d'una forma més moderada que la del seu pare, en certa part també està d'acord amb el que la seva filla diu, però darrera hi ha el seu marit i el Mossen que intentarán canviar-la les idees. Al final de l'obra arriba a adonar-se de que la seva religió i les seves idees no son tan bones com ella pensava en un principi.

    Mossèn Gregori: Ès el mossen del poble, està totalment en contra de les idees de Cecilia i del Foraster, fa creure a la gent que son enviats del dimoni o simplement que intentan acavar amb la religió al seu poble. Intenta per tots els medis que Juliana es posi en contra de la seva filla i recolça les accions de Amat però evitant la violència.

    Joan Gatell: Ès el batlle del poble, està molt lligat a Pere Amat i al Mossen, però és un dels pocs que es preocupen i escolten al Foraster, es mostra molt interessat en el que diu el Foraster respecte als Gorgs de la Verge.

    Trinitat: Ès la dona del Batlle, en tot moment dona soport a Pere Amat respecte les decisions i els comentaris que fa sobre la seva filla, fins i tot a vegades arriba a contradir les opinions i fets del seu marit Joan perquè estàn en contra del pensament tradicionalista del poble.

    Foraster: La novel·la gira en torn a les seves idees renovadores per el poble, arriba al poble per intentar acavar amb la sequera que amenaça l'economía del poble, però la forma de recuperar l'economía del poble no es recolçada per tothom del poble i per intentar trencar amb la mentalitat de costums creada en el poble per el mossen i per Amat es desterrat apedrejat per els ciutadans del poble, la Cecilia està enamorada d'ell.

    Senyor Vicenç: Ès el veterinari del poble, aquest home es molt apreciat per Romanill ja que el considera com un sabi perquè té llibres i un gran nivell cultural. El senyor Vicenç està a favor de la teoría del foraster però no aconsegueix fer entendre al poble que utilitzar els gorgs es una bona idea.

    Bartolomeu: Era un jornaler que es guanyava el pa de la seva propia suor, estava totalment en contra de Mansó perquè aquest era molt avariciós i molt ric.

    Mansó: Ès un jornaler en un principi vol escoltar al foraster però acava tornat a les seves idees del principi, aquest home es carlista nomès perquè tota la seva familia ho havía estat.

    Romanill: No donava molt recolç a les idees catòliques i recolçava el que deia el foraster, aquest era pastor d'ovelles.

    Braulia: Ès la dona del pastor no doanva molt recolçament al seu marit ja que ella tenía creenças religioses.

    4. Breu resum de l'acció. Descripció del marc espacial i temporal. Parts

    L'obra es situa en un poble de la muntanya tarragonina, a principis de segle XX, en aquest poble no plujava desde feia molt de temps i cada poc es feien processons a la verge, en una d'aquestes processons una noia anomenada Cecilia estava a casa seva, i Vergés que era el professor del poble es va apropar a veure-la, en Vergés no creia masa en la religió i això de fer processons a la verge per que així ploguès li semblava una perdua de temps, tots dos van parlar una estona del tema fins que va arribar Juliana la mare de Cecilia a casa seva, aquesta va demanar explicacions a la seva filla de perquè no havia anat a la processó de la verge, ja que anar a les processions era obligatori, poc desprès va arribar Amat el pare de Cecilia molt emprenyat per la mateixa raó, l'Amat va arribar molt més lluny en la discusió, fins i tot volía fer fora de casa a la seva filla Cecilia, Vergés impotent e indignat es va marxar de la casa d'Amat, Vergés no estava gens d'acord amb les idees del pare de Cecilia, de sobte va entrar Joan per la porta i molt sorprés va anunciar l'arribada d'un foraster al poble, aquest fet no hagués estat tant important si no fos perquè el foraster tenía la solució de la sequera al poble. Amat va pensar que un fet tan important com aquest es tenía que comunicar de seguida al mossen del poble, així que van marxar tots els homes junts en busca del mossen per comunicar-li la nova noticia. Després d'una estona el mossen va maldir al foraster ja que s'havía informat de que aquest venía al poble a canviar la seva forma de pensar i el seu catolicisme, però que de totes formes el rebría en el seu despatx per parlar del tema.

    Amat ja molt furiós es va asabentar de que s'havia vist al foraster donant un petó a la seva filla, això el va envoltar en cólera.

    Romanill era a casa seva quand van arribar Mansó, Bartolomeu i Vicenç, aquests van començar a parlar sobre el tema del foraster, la política i la manera de viure de cadascun, en mig de la conversa van arribar Amat i Joan per comunicar-los el problema que hi teníen amb el foraster. Desprès de parlar entre tots van decidir fer una reunió a la posada de Romanill i així es va fer, allí es va reunir tot el poble per parlar amb el Foraster, aquest va explicar tot el que pensava sobre la seva sequera, però quand va dir que els gorgs sagrats no eren més que un mite i que la solució estava en profanar-los tot el poble es va posar en contra seva i els unics que el van defensar van ser Verges i Romanilla, milogrosament es va posar a ploure cosa que va augmentar la fidelitat del poble així que van perseguir al foraster i apedrejar-lo fins que ho van ferir. Mentres tant estaven a casa barallant-se Amat amb la seva dona sobre la conducta de la seva filla, però va arribar Joan per dir a Amat que aquest Foraster estava sufrint una pedregada i que calía ajudar-li perquè el Foraster tenía rao i que la pluja en veritat no era sagrada. Desprès de que s'acabara tot va arribar a casa Cecilia, el seu pare va tornar a discutir amb ella però en aquest cas la seva mare la va perdonar mentres que el seu pare volía tancarla a casa amb clau i així no sortís de casa, el mossen va tancar la discusió dient que calía anar a l'esglesia amb tot el poble i es van quedar sols a casa la Cecilia i el Vergés, en aquest moment Vergés va declarar el seu amor a Cecilia però el cor de Cecilia ja estava ocupat per el foraster així que Cecilia va fugir del seu llar per anar amb el foraster altra vegada a la ciutat.

    5. Tema i temes de l'obra

    El aquest llibre destaca sobre tots els altres la confrontació entre la supertició i la ciencia, el tema es plantejat com un tópic ja de l'epoca, un noi que fa de heroi que vol millorar la vida del poble amb la seva mentalitat de caire anarquitzant i un poble creient en deu q no vol creure altra cosa que no siguin les paraules de la esglesia, aquest tema està presentat en dos casos, un que es en el Foraster i un altre que es en la filla que no vol fer cas al seu pare perqué ella ha vist a la ciutat com la vida al poble es endarrerida de la seva vida a la ciutat i també veu en el seu pare el poc respecte que es tenía per la dona en aquella època negant les capacitats que aquesta pogui tenir-ne. Aquest tema l'autor l'ha influenciat mitjançant conceptes com son la vida en el camp i la vida en la ciutat, les diferencies entre pares i fills i com els fills poden evolucionar a millor aprenent dels errors dels pares.

  • Opinió personal

  • En un principi l'obra no em va agradar inclús la vaig veure aborrida, però després quan vaig veure el tractament de l'obra vaig canviar d'opinió. Aquesta obra reflexa la societat modernista i les seves creences amb gran claritat, jo crec que el paper on es veu més clar la mentalitat de l'epoca es en Cecilia i en Amat, ja que en Cecilia es veu com els artistes volien el canvi a una industrialització i els burgesos que no volíen modernitzar-se. Pot ser en aquest llibre Joan Puig i Ferreter, va reflexar la seva vida o simplement els seus ideals però el que està segur es que volía un canvi cap a la modernització del poble català i acavar amb els topics i la represió produïda per l'església en l'època.

    Una cosa que no vaig veure gaire clara va ser perquè Joan Puig i Ferreter, va reflexar la seva vida en el paper d'una dona, ja que Cecilia al final de l'obra marxa del poble perquè els seus ideals no concorden amb la doctrina eclesiastica que es duïa a terme en el poble, al igual que li va passar al autor quand va estar al exili per tenir tendencies anarquistes, però a la vegada també cal fixar-se en l'època on vivíen la dona quasi no tenía drets i la seva vida estava al voltant del seu marit els seus fills i l'esglesia, aquest fet també ens fa donar-nos compte que l'autor estava totalment en contra de la represió sofrida per les dones, i descrivía a l'home com un ser egoista i quasi sin sentiments.

    Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter

    1


    AIGÜES ENCANTADES

    1.- a) Comenteu el significat del títol de l'obra.

    “Aigües encantades” va ser el títol escollit per Ferreter per la seva obra. Amb ell fa referència, en primer lloc a les aigües emanades del manantial, les úniques que proporcionaves aigua al poble per omplir les seves necessitats, i per una altre banda per reflectir el caràcter creient de la gent del poble, ja que deien que aquestes aigües eren un miracle de la Verge i per tant el lloc no pot ser profanat.

    b) Esteu d'acord amb l'afirmació que fa Vergés al tercer acte adreçant-se a la Cecília? Comenteu el sentit de la seves paraules.

    VERGÉS: Me quedo entre les aigües encantades, és cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses i tèrboles i tan estèrils com les nostres.

    Amb aquestes paraules el mestre vol dir -li a la Cecília que si, se'n va d'unes aigües encantades, es dir que se'n va d'un lloc que es regeix per la religió i per les idees que el mossèn pregona. Un llos que per culpa de la ignorància dels habitants no pot evolucionar i tirar endavant, però que se'n va a unes altres terres que semblen ser millors però que no se sap si ho seran , ja que son desconegudes per a ella i que encara que a ciutat es veu un progrés important, no tot serà tal com ella creu. No serà la seva alliberació perquè encara queda molta gent amb la ment menjada pels que tenen poder.

    2.- Després de veure l'obra, podem valorar de maneres diferents quin és el paper del mestre. Fixeu-vos en aquests comentaris i indiqueu els dos amb què estaríeu més d'acord i justifiqueu la vostra resposta.

  • El mestre és un personatge tou, sense gaire personalitat, que no té la força suficient per seguir les passes de la Cecília i el Foraster.

  • El mestre viu capficat perquè està enamorat de la Cecília, tota la seva actuació es justifica per aquest enamorament.

  • El mestre és l'únic personatge que mostra ser intel·ligent, perquè s'adona dels problemes però sap que és inútil actuar com fan la Cecília i el Foraster.

  • El mestre és intel·ligent però li falta empenta per fer allò que creu que ha de fer.

  • L'únic personatge que pot aconseguir canvis reals a la situació és el mestre, perquè en darrera instància és ell qui es queda al poble amb la intenció d'educar les noves generacions.

  • Les dues afirmacions que jo escolliria de les cinc esmentades serien la A i la D.

    La primera la he escollit perquè el mestre creu, igual que la Cecília i el Foraster que canalitzar les aigües de la vessant de la muntanya acabar i amb la sèquia que tants anys fa que les collites es facin malbé, però no es capaç d'enfrontar-se a la gent creient que encara al poble per culpa de la ignorància en que molts pobles estaven sumits en aquells temps. Aquesta covardia fa que la Cecília li agafi mania ja que quan tot el poble es posa en contra del Foraster i li peguen ell s'escapa per un altre costat i no intervé per defensar-lo sabent que té raó.

    I la segona per la mateixa raó, perquè sap que allò que proposa el Foraster i una part dels pastors i pagesos del poble junt amb la Cecília acabaria amb els problemes amb l'aigua, i per això es intel·ligent, però no te la valentia per aixecar-se ante el poble per donar suport a aquests pocs que no creuen en fantasies ni mites sobre aquelles aigües.

    3.- Agrupeu els personatges de l'obra segons si siguin:

    • Personatges conservadors:

    El Pere Amat, el Mossèn Gregori, Trinitat.

    • Personatges progressistes:

    Cecília, Romanill, Bràulia, Senyor Vicenç i el Foraster.

    • Personatges escèptics (dubten):

    Juliana, Vergés, Joan Gatell i la gent del poble.

    Però no es pot fer una classificació exacta ja que hi ha personatges com la mare de la Cecília o fins i tot el batlle del poble que comencen essent conservadors, però a mesura que van transcorrent els fets van canviant de postura. Per això jo els he posat en escèptics.

    4.- Analitzeu els temes de l'obra i comenteu quins són els que creieu que encara estan d'actualitat. Poseu exemples per justificar els vostres arguments.

    Aquest llibre tot i haver sigut escrit en el 1907, podria haver estat una obra escrita en l'època actual ja que casi tots, per no dir tots, els temes tractats encara estan vigents després de cent anys.

    El masclisme, la religió i el fanatisme que això comporta, el paper de la dona en relació amb l'home i la ciència i el progrés.

    En moltes cultures encara la dona esta sotmesa las desitjós i capritxos de l'home. Se li han tret tots els drets, encara que es podia dir que si et dona i musulmana no tens drets. Però això no només passa allí sinó que aquí a Espanya n'hi ha molts homes que tenen a la dona anul·lada totalment, que es creuen amb dret de fer el que volen amb la dona per el simple fet de que estan casats. Només hi ha que mirar els casos de violència domestica que hi ha i el numero de morts que provoca.

    Aquesta situació no tan sols es dóna en l'àmbit intern i familiar, sinó que la discriminació i el masclisme agafa un munt de sectors, com per exemple el del treball. Una dona sembla que a de demostrar que val, que és capaç de realitzar un treball, mentre que en l'home es pressuposa que sí. S com si la dona estigues per sota de l'home en tot i s'ha d'acabar amb aquest pensament.

    Un altre tema es la religió i com afecta això a la societat i al progrés de la ciència.

    Un exemple es el desenvolupament de les tècniques utilitzades amb les cèl·lules mares.

    L'església pensa que això es un crim, que no es pot treballar ni utilitzar aquesta nova tecnologia que ajuda a moltes persones a curar-se i ha no morir. Per tant l'església amb els seus sermons intenta convencé a la gent, com s'ha fet sempre i com es continuarà fent, de que la ciència es dolenta i que treballa amb les cèl·lules no es pot fer perquè es considera que ja es un nou individu. Al mateix passa amb el tema de l'avortament, que tampoc el permeten.

    5.- Descriviu l'espai on transcorre l'acció.

    L'espai de l'acció transcorre en un poble de Tarragona.

    L'obra esta dividida en tres actes, on dos d'aquests els fets passen al mateix lloc. El primer i l'últim l'escenografia imita la casa dels Amat. La casa de la Cecília.

    En el segon acte canvia d'escenari i ocorre a la casa de pagès del pastor Romanill i la seva esposa.

    La primera casa es una casa gran, situada en mig del poble, mentre que la casa de pagès es troba a les afores.

    6.- Redacció (200 paraules aprox.). Situeu-vos més enllà del temps de l'obra i feu suposicions sobre què ha fet la Cecília: On viu? Amb qui? De que treballa? Quina relació manté amb la seva família?... Escriviu una carta de la Cecília adreçada a Vergés on faci una reflexió sobre la seva vida.

    Estimat Vergés,

    Com estàs?

    La mare ja em va dir que les coses al poble no han canviat gaire, continuen amb la absurda idea de que les aigües estan encantades i que són un miracle de la Verge. Quina tonteria!!

    Jo estic molt contenta aquí, a ciutat. Al començament no va ser com jo espera, la gent anava molt a la seva, passaven pel costat i ni tan sols s'apartaven, però ara ja me acostumat.

    Te'n recordes de l'Albert, aquell a qui no vas ajudar quan ell venia amb tota la seva bona intenció de salvar-nos a nosaltres, doncs ara estem sortint. Ja fa gairebé un any junts i ens va molt bé, tots dos tenim les mateixes ambicions i preocupacions... Me l'estimo molt.

    Vivim en un pisset en el vell mig de Barcelona, es una ciutat molt gran que s'està desenvolupant.

    Amb els pares ja saps, la mare en ve a veure de tant en tant per veure com em va la vida i per explicar-me com van les coses pel poble. I saps que, la mare s'està revelant contra el pare. Sembla que el meu paper al poble no va ser n va, que alguna cosa bona si que ha sortit. Però amb el pare la relació es nul·la. Des de que vaig marxar no l'he tornat a veure, aquesta situació no m'agrada per que l'estimo, és el meu pare, però no hi ha res a fer.

    Ah, se m'oblidava!!! Dilluns vinent començo a donar classes. Vaig acabar la carrera fa uns mesos i ja he trobat un treball. Això si que es un miracles... jejeje.

    Espero que em responguis a la carta per explicar-me com et va a tu.

    Milions de petons i abraces molt fortes.

    Cecília.

    0 thoughts on “Aigues Encantades Argumentative Essay

    Leave a Reply

    Your email address will not be published. Required fields are marked *